La meva llar....

L'opulenta societat on tot és consumibles, tot és dinerable..... permet que algunes persones integrades en el si d'aquesta anomenada societat del benestar no puguen convidar-nos a la seva casas a pendre un cafés perque no tenen taula,,,, disculpeu la ironía,,,,

La casa d'un invisible.... no té taula...no ens pot convidar a café, perdoneu la ironía,

Aquesta societat de consum  consumeix l'esència de la vida..... l'esperança.....  el futur... la història i converteix en invisibles els seus propis membres, si aquests no tenen un determinat estatus....

Ah, precise.... estava plovent i jo prenia café tranquilament al bar de la cantonada.... soc culpable.