De vegades passetjant pels carrer del meu amat-odiat Paris em trobe amb iatges que capten la meva mirada d'espectador impertinent d'una realidad entre fosca i ambigua... Les mire extasiat i perquè, li les robe a eixa natura urbana tan contaminada per una de les espècies mes depredadores del planeta, l'esser humà.... i mes l'esser humà fanatic de la religió mes extesa del segle... l'economía amb el seus deus suprems... els diners...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada