A l'atenció dels visitants

En aquest blog així com en flickr i en Picasaweb he posat fotos en les quals alguna persona es pot reconeixer... si és així i no vol que la foto continue en la pàgina, que m'ho faça saber a la meva adreça de correu electronic, que trobará a la dreta de la pàgina i gustosament la llevaré. La meva intenció no és ofendre a ningú sino mes bé fer coses boniques... Gràcies per la vostra comprensió.

dimecres, 11 d’agost de 2010

la sal de la meva vida

Passejar per Paris és un plaer. Si al teu costat hi ha una presència feta de dolçor i força és una benedicció. Si damunt et convida a fumar i a cafè és un privilegi. I si damunt comparteix amb tu tot un món és la felicitat.

Diumenge per la vesprada, fa solet, escas en aquestos darrers temps, pels teulats de Paris.
- Vols que peguem una volteta pels quais de la Sene ?
Dit i fet, càmera al coll, una jaqueta per si fa fred i passejant.... (els cigarrets i el cafè són un afegit du bonheure...) plaer sencill i graciós.




Al fons, Tour Saint Jacques ... 
lloc de partida del peregrí cap a Compostela a la edad mitjana.

La rue du Rivolí la farem al tornar.... hi haura la llum de les faroles i serà més intressant. Encara que passant per davant de la Samaritene trobem un mural simpàtic...(estan en obres) on expliquen amb imatges la construcció d'aquestos grans magatzems.


Cartell publicitari de finals del segle XIX.

La mairie du 1er arrondissement ens saluda quan la mirem des de la porta del Louvre.



Ens endinsem cap a l'explanada del Louvre, la llum és màgica, motiva l'emotivitat que es despren d'un indret tan monumental i tan bell com vell.








Totes són del Louvre... i el sol el posa la natura.

Deixem caure el temps i ens fumem un cigarret sentats al costat del bassal que envolta la gran piràmide tot i disfrutant de la pau del moment i de la companyia més graciosa que hom puga desitjar.... la complicitat que ho omple tot i fa fugir la soletad.
Abandonem el Louvre i caminem per la rue de Rivoli. Encisador el cap vespre... que més és pot desitjar ?.



El dia ja ha caigut i deixa pas a les llums d'un altre Paris... el de la nit. Nosaltres, caldrà que l'abandonem que demà Maria ha d'anar a treballar... deixem passar les petjades estressades dels turistes a l'ús i pleguem veles cap a casa. La travessia ha estat tendra i suau com totes les que faig quan navegue amb ella.
Jo també he fet fotos però les seues són més xules.