el meu amic estima Pego

Són les de finals de juny.  La vesprada s'esmuny lentament i aquesta calor bascosa que tant coneixem i malaïm ens diu " adeu,  fins demà !" amb molta educació...

Acabe de treballar una foto del meu benvolgut campanar feta fa uns quants dies. Un pensament es materialitza al cervell , invasor  no convidat, enredrant-me, seduint-me, marejant-me impenitent sense pietat. "Josep en va dir que volia fotos del seu poble, que és el meu."

Buof!!! aquesta pereix una postal de visitant de cap de setmana.

--... seduint-me, marejant-me...-- Però i si, me'n tornara cap enrere i li donara l'aspecte d'una foto vella, gastada pel temps i la pol ... una foto que algú haja oblidat al calaix i que un altre haja passat del calaix a la capsa dels trastos vell  i amb la capsa a la cambra de casa i allí dormida, oblidada i avorrida s'haja pansit.... Per intentar-ho no passarà res. I he trastejat la foto fins transformar una imatge de cap de setmana en una imatge mes semblant a allò que voldria el meu amic Josep.

 

Aquest ha esta el resultat Josep... t'agrada?

Capvespre de la tardor d'una vida laboral que ja seu, esgotada a la vorera del carrer Alfonso.  El meu amic Josep deixa que la mirada i el record trotant carrer avall cap a les escales del convent dels "flares"... érem joves, molt joves... i corríem per uns carrers de terra i pedra com si fórem una manada de potrets desbocats; volíem aprofitar tots els instants que un temps plàcid ens oferia, jugar a futbol, o al policies i lladres, o a agents del FBI, com veiem, més que llegíem, al tebeos, o jo que sé a què jugàvem... fa tant de temps!!!...No hi havia "tele" solament alguna que altra radio i era per escoltar els partits del Barça dels diumenges per la vesprada.. o això ja era quant teníem més anys?  aaah! no ho recorde bé en aquest moment. Fa tan de temps.... un temps que ja no mai tornara per que la gent s'ha fet moderna en mala pata... a oblidat qui som i d'on venim.... o pot ser que jo ho recorde massa com el meu amic Josep.... A què si, Josep !???

Des dels teulats de Paris..... fins Almoines.

La casa mes vella de Paris

Era ben entrada la vesprada i nosaltres tornavem d'uns dels passejos vespertins de Paris.....

- Acurtem per aquest carreronet.........

 

..............em diu Maria, i jo com bon excursionista segueixo  la guia, la millor de Paris i part de la Galaxia,....a mijant carrer, ens sorpren una façana molt particular, Maria trau el llibre i busca l'indret al mapa... oh sorpresa!!! Es la casa mes vella de Paris....!!!!

Unes fotos pel plaer de fer-les

 Aquestes fotos son de tot arreu sense tema ni rema, pero em vaig divertir fent-les.

Ací està el pà......... qui posarà el ví.???

El carrer Rene Boulanger.

Aquest carrer no te res de l'altre mon pero jo em sent molt be passejant-lo cap a republica o be en tornar a casa des de la zona del Temple i tota aquella barriada.

Es un bon lloc per pendre una cervesseta, o un cafe amb llet si et ve de gana. Hi ha varios barets  i altres tants restaurant que no estan gens mal.

Pot sopar creps al estil breto, una carn que no esta mal, hamburgueses a l'estil USA.... fins hi tot hi havia un "bar a tapaz"..... si ets amant del sushi hi trobaras un retaurant japones.

Hi ha pot transit ... i molta gent a peu o bici.... una delicia, tranquil, fresc a l'estic a la caiguda del dia.... bo per fer un barret... els turistes que no vinguen, deixeu-lo per als del terreny. Per fer turisme es mes simpatic el Quartier Latin o fins hi tot Bastilla i els seu carreronets....

Ala! U deixe algunes fotos.

Per l'hivern, quan fa fred, pels matins allà les nou, és una gloria anar al Balbuzard i demanar un cafe amb llet, que aci es diu "café creme" i el fan bonissim. Aleshores et conectes a Internet o be et compres el periodic i a disfrutar de la calidesa del moment.

........calia envellir-la...... és com ho sent.

 Lloc per passar una estoneta al mati mentre gaudeixes d'un bon café  en hi ha uns quands, ja us en parlaré si tinc temp i en diverteix.

Bo ja penjaré mes fotos quan les haja processades.