Últim vestigi d'una primavera llunyana

Ja em esgotat una quasi un any des de la darrera primavera.... Però encara podem trobar algunes flors perdudes per a recordar-nos que el temps és ciclic i que tot torna a renaixer...

Futur.....

Lectura al Sol

Pasetjant pels carrer del vell París, podem trobar tot un munt de mons.... diferents, de vides insòlites, de costum estrafalaris..... Però tot això forma part de l'encant de la meva ciutat preferida malgrat els bandarres que me l'estan contaminant .....

Lectura al Solet  nº1

Lectura al Solet nº2

Lectura al Solet nº3

Llegir és un vici,,,, pero val la pena enganxar-s'hi.... no mai et sentirat totalment sol.

Tenebrisme

Velazques és un dels meus pintor admirats....i el tenebrisme una de les expressions artistiques que mes m'agraden.

En aquesta imatge he procurat imitar la llum dels tenebristes. Mireu el resultat.

Natura morta

Natura morta

Una divertida vesprada de dijous.... montar l'escenari, calibrar i dirigir les llums... composar el conjunt.... medir llums, efocar, triar enquadraments, uf!!!! tot un procés per arribar a la capturar la pressa.

Un the a les cinc de la vesprada... que anglés

Farola

Només una farola.... i la llum... que mes es pot demanar a una imatge fotográfica. Una història?.... molt bé a vosaltres d'inventar-la.

Farola de Montmartre.

Foto iluminada con anilinas al estilo de la fotografo Ouka Leele

Als anys 80 feia furor les fotografies il·luminades amb aquareles líquides d'una fotografa madrileña que és deia Ouka Leele. Aquesta és una fotografia virada a blancnegre i després pintada a imatació del estil de dita fotografa.

 Au lapin agile..... foto il·luminada..... gracies a Ouka i Photoshop.

És una image feta al capvespre d'un dia gris a París, com deia Pi de la Serra.

Finestres versus ventanas

Sempre m'han fascinat les linies rectes del edificis gratacells.... 

Strees

L'estrees és una de les actuals malalties que poca gent sap que pateix, ja que considera que viure al ritme que una societat deshumanitzada imposa és d'alló mes normal.

Strees......

La meva intenció era presentar la dicotomia entre el ritme de la societat actual i el ritme d'una societat més sana, més humanitzada; aquests dos plans els he volgut plamar en la foto amb l'oposició d'elements estátics en primer plano, i que coincideixen amb objectes asociats a la calma, la tranquilitat, la conversa, la contemplació de l'entorn, que presenten un punt fixe on reposar la mirada de l'espectador front a l'únic element dinàmic, l'esser humá, presentat ací per una silueta borrosa, fugitiva, acelerada, que es mou amb un ritme frenètic....sense temps per a adonar-se'n del seu entor.... que solament deixa una fugas massa de color als ulls de l'estectador.

Motos i cotxes, acaben de dibuixar l'escena, un decorat agresiu, mencanicista, que implica velocitat.... 

L'estatisme front al moviment, dues masses d'elements en la composició de la imatge, dos realitat enfrontades, els que prenen el temps per a viure i els que no tenen temps mes que per a  consumir la vida com un producte mes d'aquesta societad consumista en la que estem immersos. 

Dues postures davant la vida.... l'espectador absent pero amb una mirada critica davant l'escenari i l'actor que hi és, però de manera poca present. 

El color front al blancnegre..... vida.... mort? amb la irònica inversio dels contraris.... el color per a la fugacitat dolorosa de la pressa i el blancnegre per a la contemplació deliciosa d'una realitat agresiva, ja que no s'en pot escollir altra, en el decorat d'una gran ciutat i d'una societat on tot és dinerable....fins i tot el Temps de viure.

Aquesta és la meva intensió en presentar-vos aquesta foto.... la reflexió sobre el fet de pendrens el temps de viure i no de consumir vida, encara que ens ho imposens els temps actuals.

Fins prompte.

Dos en blancnegre

Magrada la paraula composta:  "blancnegre"  per a definir aquestes fotos que no tenen color o que la dominant és el blanc i el negre.

Semàfor

Què!!!!   Piquen????

- El mosquits, xicot, el mosquits....

esport de carrer.

 L'any és el 2016. Esta per camviar..... ja ho faré després.

Memoritzar la llum mesurada en spot abans del .... "clic"

La darrera sessió de Bellavista va esser una reflexió sobre la mesura de la llum en les càmeres reflex, La matricial, la ponderada central i la mesura en spot.....
He estat fent practiques en casa de la mesura en spot i de la memorització de llum per a requadar la imatge.... Eus aci un resultats amb contrallum prou pujat.

Joc nº 3

Aquestes fotos formen part de la col·lecció JOCS  LLUM , vinc d'ensetar.

Aquest enquadrament vertical ens dona una altra visió de l'objecte. Quin preferiu????

Contra gustos no hi ha color, per aixó és en blancnegre.

Joc nº 4

Mirant la foto vertical en blancnegre, se m'ha acudit una possible versió en la que puguera expressar el duel entre la llum de la dreta i les ombres de l'esquerra per a intensificar aquest joc de llum que dona titol a la sèrie,,,,Us presente el resultat.

Joc nº 5

Joc nº 6

Fins prompte.

Pánic... a qué?

Buscava un efecte que expressara la crispació del cos en moments de pànic; vaig fer la foto moguda amb tota la intenció, el que no esperava és que els ulls del subjecte de la gorra isqueren tan visiblement blanc i que el moviment vora tant equilibrat... Questió de sort....

Pànic....

En la linea de les fotos "mal fetes" que no deixen d'esser esteticament valides.

Un passeig per Quai de l'Arsenal.

El port de L'Arsenal (port de l'Arsenal o bassin de l'Arsenal), a París,conecta el canal Saint-Martin amb el Sena, entre el quai de la Rapée i la plaça de la Bastilla.
Antigament era un  de mercaderies que pujaven pel riu Sena fins París. A partit de 1983 es va convertir en un port diferent on atraquen les barquetes eixes tan xules que son en reanitat una vivenda.... i també alguns yot de gent que visita París des de el mar remuntant el Sena i vol romandre una temporadeta a la capital.
Forma part de la xarxa de canals parisins y es frontera natural entre el 4t. i 13º arrondissements de París.

El port de l'Arsenal....

Aprofitant el sol, tan escas a París ....

No sé si juga o guaxapa.... 

Contra llum fet per a París quasi en blanc i negre...

Un "barco" de secá

Quina enveja.... sol, calma, música.... un moment ideal.

Al quai del Sena.... disfrutan d'una bona música... gràcies, amic.

Aci encara no ha arribat l'estressant mon del bojos pels diners...., Un exemple a imitar.... gràcies amic

Una campana daurada...  dedicada a Yve.... Gràcies.

Cases dns l'aigua.... 

Aquestes fotos son el resultat d'una eixida amb el grup BELLAVISTA FOCAL CLUB. El tema del dia era ... la llum.... Calia mostrar efectes de llums en les nostres fotogafíes. Ahí en teniu una mosta. Contrallums, lluentor de l'aigua i els metals.... els sol i l'ombra...  i alguna que altra foto que, inevitablement, no podía deixar de robar.....

Vaig passar una vesprada magnífica, amb aquesta gent.

El caràcter del depredador.

En aquesta época en que vivim.... sembla que solament els agressius executius  o el agressius d'altres oficis son el que causen admiració entre un jovent desquiciat i sense clares idees sobre que volen del futur.

Si preguntarem quina és la meta en la vida, la resposta sería:

- Guanyar molts diner. 

- Per a qué?

- Per a situar-me en la vida.

Aquest és el somni d'una gran massa de gent sobre la que recau la responsabilitat del futur. 

Em perdut de vista l'amor, l'estima, la pau, el benestar, la solidaritat, l'amistat..... tot aixó que abans no es comprava... que no tenia cap preu.... que hom oferia pel plaer d'oferir.... s'ha esborrat "... como làgrimas en la lluvia.... (parafrasejant el personatge de Blade Runner.)... no he utilitazat la imatge de les ones de la mar i  la sorra, perque ja ningú no escriu sino és al mobil per alló dels "guachaps" i pot esser no l'hagueren entesa.... falta poc per a que ens l'implaten al cervelll... una prova més d'humanitat moderna.

Apartarsus que boi pallà...

Mireu les cares dels maniquis..... observeu la duresa dels trets i l'agressivitat del gestuari. 

Fins als aparador podem percebre eixa força mal entesa en la lluita pel dia a dia de la que em parlat.

no hi ha dolçor....

 No hi ha dolçor ni en el somnis..... Mon de zombis disfressat d'esser humans..... Quina pena, tanta lluita per arribar a açó.

Be, avui no és un dia clar.... está nuvol i fa pols per la vida.... apenes hi ha llum.
Demá farà millor temps, espere.

Jocs de llum

Joc nº 1

Joc nº 2

Graffiti....amb decorat.

Vidre en blanc i negre.

A que estàn xules?????

Una copa.

Una botella.

Una cafetera.

Un cendrer

Els titols son d'alló mes original.... a que si?

Salut i fins prompte.

La meva llar....

L'opulenta societat on tot és consumibles, tot és dinerable..... permet que algunes persones integrades en el si d'aquesta anomenada societat del benestar no puguen convidar-nos a la seva casas a pendre un cafés perque no tenen taula,,,, disculpeu la ironía,,,,

La casa d'un invisible.... no té taula...no ens pot convidar a café, perdoneu la ironía,

Aquesta societat de consum  consumeix l'esència de la vida..... l'esperança.....  el futur... la història i converteix en invisibles els seus propis membres, si aquests no tenen un determinat estatus....

Ah, precise.... estava plovent i jo prenia café tranquilament al bar de la cantonada.... soc culpable.