A l'atenció dels visitants

En aquest blog així com en flickr i en Picasaweb he posat fotos en les quals alguna persona es pot reconeixer... si és així i no vol que la foto continue en la pàgina, que m'ho faça saber a la meva adreça de correu electronic, que trobará a la dreta de la pàgina i gustosament la llevaré. La meva intenció no és ofendre a ningú sino mes bé fer coses boniques... Gràcies per la vostra comprensió.

divendres, 20 de gener de 2017

Misteris i intrigues a Notre Dame.... una visita soptada sense Quasimodo.

Era un dels dies mes freds del mes de gener... a les tres de la vesprada. La catedral de Notre Dame se'ns presentava com un refugi desitjable i un escenari excel·lent per a deixar volar la imaginació i el disparador de l'aparell de fotos.

Després l'obra d'en Victor Hugo poca gent no associa la gòtica catedral als personatges de la novel·la, a més a més si hi afegin la comèdia musical de Richard Cocciante amb posada en escena de Gilles Maheu, la pel.licula de William Dieter de 1939 amb Charles Laugthon i Maureen O'Hara, el film de 1956 de Jean Delannoy amb l'Antoni Quin al paper de Quasimodo, Gina Llollobrigida creant una seductora Esmeralda..... i la tendra interpretació disneiniana amb dibuixos animats de 1996.... ja tenim montada tota la mitología al voltan de Notre Dame.




La veritat és que la catedral té un clima magnífic... amb les arcades a perdre de vista fins el cel... amb les vidrieres donant el toc de color... les llum tènues per a recrear l'ambient dels seus temps de máxim esplendor històric.... i la monumentalitat en general que es segrega de totes aquestes construccións... anomenades "els pilars de la terra".... a l'obre de Follet....


Les llum... eixes llum esmortides, que omplen de mistèri al creyents i al pagans, i que deixen bocabadats als un i als altres.... creen una atmosfera tan íntimista, tan màgica, tan teixidora de somnis, que difícilment hom s'en pot passar sense fer-hi una refelexió.


 Misteri fins i tot a les escales de caragol que pugen al terrat... pero Quasimodo no hi era... ni ens han deixat veures les famoses campanes... quina llastima.


Jocs de llum daurats de les torges elèctriques i coloretjats de les vidrieres... comulguem agermanats amb el fervor d'alguns visitants..... intriga.... fé, esperança, alguna que altra plegaria sencera i proposits de bona voluntat... que contrasten amb un mercadet intern i consumista (marchandissin,o com es diga en anglés); cal fer-se un bon trago de comprensió per a acceptar que és una manera de pagar els costos de manteniment del meravellos indret....









Ens haviem guanyat una xocolata ben calenteta al baret del costat que quasualment es di "aux tours de Notre Dame".... carissim... pero simpàtic. Podeu anar un  poc mes lluny a l'altra banda del riu on trobareu cafés mes acequibles.....

I el grupet de càmares del Buenavista Focal Club va abandonar el gòtic... el misteri i la intriga de la llegenda de Notre Dame.