A l'atenció dels visitants

En aquest blog així com en flickr i en Picasaweb he posat fotos en les quals alguna persona es pot reconeixer... si és així i no vol que la foto continue en la pàgina, que m'ho faça saber a la meva adreça de correu electronic, que trobará a la dreta de la pàgina i gustosament la llevaré. La meva intenció no és ofendre a ningú sino mes bé fer coses boniques... Gràcies per la vostra comprensió.

dimarts, 15 d’agost de 2017

Divertimento

Dibuix colorejat

Estic netejant-me les ungles... no ho veus?

diumenge, 23 de juliol de 2017

Jocs de llum

La nit sempre eferix oportunitats molt especials per a jugar amb la llum i amb les ombres, per tal de trobar textures diferents en les imatges.... M'agrada la foto nocturna, encara que no en faig moltes.

Rue du Fbg. Saint-Marin -Paris-



Jocs de blanc i negre.


Sanse més una oto de les que jo anomene "divertimento" per que jugue amb la imatge per tal de donar-li un aspecte un tant irreal...A vosaltres de jutjar el resultat.., el meu objectiu éstà aconseguit... divertir-me.

Salle d'atente en noire et blanc....

Vidriera

Una de les esglesies mes boniques de París... Saint Eustache, al costat de Les Halles....
Val la pena veure-la, però no ara que la estat restaurant....


Saint Eustache (París)



Tres generacions

Després d'una jornada d'activa convivència  es veuen  trets de cansament dibuixat al rostre, però també de felicitat, de satisfacció... és tant bonica l'escena que em fa tremolar de goig.
Gràcies per recordar-me que encara existeix l'amor....

Tres etapes de la vida.....

dimecres, 12 de juliol de 2017

Divertimento "Espectadors de carrer"

Aquests divertimento està pensat especialmet  per als puristes.... 

Des de que ha conmençat aixó de la fotografía digital.... ha surgit una polèmica entorn a la imatge fotogràfica. 
Cal considerar que una foto consisteix en presentar solament el resultat obtés per sensor de la càmera i  que qualsevol tractament aplicat a la imatge en post-producció converteis eixa imatge en un producte de disseny i per tant ja no és una fotografía?
Quan podem considerar que una image deixa d'esser una fotografía i passa a producte de disseny?.... Quan usem les eines informàtiques per a fer sobre ella un tratament?.... o quan les usem per alterar eixa realitat creant-ne una nova totalment diferent i allunyada de la original?
Fins a quina intensitat podem considerar un tractament com a assassi de la imatge fotogràfica ?......
Podem considerar la post-producció de una fotografía com un sacrilegi i un insult a la imatge fotográfica? Quan?

Sincerament m'és totalment  indiferent el que pensen..... Jo considere que tota imatge obtinguda per utensilies capaços de capturar imatges necesita un post-tractament per a poder esser presentada als espectadors-lectors .... i és més  si considerem que la fotografía és un vehicle per a canalitzar les impressions que la realitat ens desperta caldrá , sense cap dubte, considerar que el procés no finalitza fins que no acabem de expresar aixó que teniem la intenció d'expresar quan varen retallar la realitat amb una eina anomenada cámera de fotos, telèfon mòvil, o, deu sap, quins altres nom inventarà el futur....

Voler imitar la manera de treballar, que es tenia abans de la era informàtica, és tenir un visió molt restringida de la fotografía..... i no deixa de ser una imitació, malgrat tots el argument usat per a defensar eixa postura. No és mes que una de le diferents maneres que tenim al nostre abast de ser creatius.

Jugant amb la fotografía digital


imitant els clàssics....


Aquesta fotografía, presenta i post tractament de virat al blanc i negre fet en un programa informàtic de tractamen de imatges. No he volgut utilitzar la funció blanc i negre de l'aparell fotogràfic per que vull esser jo qui controla el procés i no ingenier que ha concebut l'algoritme de desaturació aplicat per la camera a l'ús sobre el RAW capturat pel sensor. Intenció, presentar els personatges oprimits pel devorador ambient de la gran ciutat


Post-tractament aplicat sobre el RAW mantenin el color.

Post-tractament aplicat per a presentar la imatge amb un vinyetatge lluminós per a trencar la sensació d'engoixa que troben en la imatge anterior en blanc i negre i obrir l'espai de la foto mes enllà del marges. Em eliminat el cel nuvolos (amb la correcció de les altes llum i del vinyetatge)...i em reforçat la llum que banya el carrer i els nostres sufrits personatges.... La intenció de la fotografía era presentar els pasetjos per un agran ciutat com un plaer.

Si observem les dues fotos i centrem la nostra mirada en el tres personatges la manera que, sembla, que percebeixen els cotxes en la primera (b/n) i en la segona (Color.Clau alta) és diferent ... la primera respira por, engoixa, strees.... és fosca, agressiva, trista; contrariament, la segona és viva, alegre, oberta, respira calma, espera tranquila del moment de creuar el carrer... No s'hi sent la pressió de la gran ciutat.

Pot ser algú pensará .... que és el color oposat al blanc i negre el que dona eixe fort contrast.....  Feu les comparacions oportunes.

Aquesta tercera fotografía és el negatiu RAW original sobre el que he interactuat per donar dues visions diferents de la mateixa imatge atenent a les meves intencions.... ciutat agresiva (bn), ciutat amable (color amb clau alta)

Original RAW


dissabte, 1 de juliol de 2017

La Mairie de Paris....

Una panoràmica de París.... pissatge urbà.

La Mairie de Paris, la gran

Paseo dominical

Des de la finestra del meu àtic... hi ha tota una vida pera observar... i pera reflexionar sobre les vistes.

passeig dominical

dimecres, 21 de juny de 2017

divendres, 16 de juny de 2017

Una vesprada al parc

El Parc Monceau, un lloc perfecte per a passar les vesprades de calor ací, a Paris.
No cal parlar de la quantitat de temes i d'imatges que s'ofereigen als nostres ull... càmera en má... hom es pot divertir moltissim. Jo he passar une quantes hores magnifiques en aquest raconet de verdor i bona ombra.

L'hora de dinar

Agraïment

Decoració daltres temps...

Fent la guardia

jo no em desconcentre fàcilment...... et tinc a l'ull

Trevesant 

no... no pot entrar

Un instant de repos..


...I el temps passa sense adonar-te'n..... 

dijous, 15 de juny de 2017

Divertimento


La tour Saint-Jacques és una torre aislada en mig d'una plaça parisine, propet de la mairie de Paris, en el 4 éme arrondissement de la capital francesa.

Jo m'he divertit envellint-la, donc la foto en si mateixa no em deia gran cosa; pur divertimento... perf a passar l'estona.

La tour Saint Jacques


dilluns, 12 de juny de 2017

Al pas

Caminar és un exercici molt saludable per a la salut.... pas a pas ens acostem al final del camí....Però de vegades no hi ha final.... quan es camina pel plaer de fer cami sense anar en lloc. Cada forma de caminar ens dona una impressió diferent, cal observar i deixar-se seduir per eixos actos inconscients que tots realitzem quan ens desplacem a la antiga, sense aparells de soport... cotxes????


serenitat


esforç

no estan sols



Complicitat


provocacio...

Al parc

Una de les clàssiques escenes dels dies solejats als parcs de París.

Uns caminen els altres descansen.... la vida és bonica...

divendres, 9 de juny de 2017

Pasocebra

Lloc per on hom travessa el carrer, diu el codi de la circulació.

Ara no es pot passar...

una ombra..... i tampoc passa ningú

.... mira, pot ser aquest si passarà...

divendres, 2 de juny de 2017

Les legislatives

Darrerament tots saben què  és aixó de "Leseleccions"...
Ho resumiré en quatre paraules... les eleccions son un procés dels anomenats democràtics durant el qual unes persones es fan fotos i les pengen per tot arreu i això  ho fan per a buscar feina o bé per a no perdre-la convidant unes altres persones a que els trien com als millors.... La pregunta a la que no acabe de trobar resposta és .... els millors per a qué????

ni em va, ni em ve.

dimarts, 30 de maig de 2017

Un joc dels que no gasten llum...

La petanca.... diuen que és divertit.... jo no he jugat mai. Ara us propose un joc d'atenció, mireu les fotos i busqueu la bola de ferro....

Un espectador improvisat

No et poses nervios.... calma...

Hep!!!!.... com si ballarés

Caminant amb roig

En feia gràcia eixe anar tant cadencios.... relaxat, sense pressa, com si degustara cada contacte amb l'asfalt, sense sentir-lo agressius....

Sense pressa... quina gràcia.....

dilluns, 22 de maig de 2017

Les quais de la Seine, le temps retrouvé

Aquesta primavera ens han proposat fer una expossició col·lectiva a la Mairie du IV éme Arrondissement de París, i ens em llençat a fotografiar la vida de l'esmentat barri parisenc. Ès una tasca simpática i dolça, per no dir golosa,  

Us mostre el resultat del meu treball.

Les quais de la Seine, le temps retrouvé


Papier de verre urbain, limant nos visages cosmopolites, Paris vomit son stress et nous éclabousse, sans cesse, de son haleine corrosive.
Pourtant, en son coeur, seule la Seine laisse ses eaux paisibles, s'écouler lentement.

On y contemple de vieilles quilles éparses écartelant sa surface argentée, et nos yeux fendent la sereine écume des flots où convergent nos pensées.
Là, nul bruit de moteurs; aucune silhouette filante brisant et fauchant notre horizon.
Alors le temps s'essouffle et ralentit.

Sous nos pieds, on peut enfin sentir croître l'apaisement. La vie rejaillit en un souffle partagé et sur notre peau la douce caresse d'un autre peau apparaît, des yeux decouvrent de nouveaux yeux, des sourires saluent des nouveaux sourires, des mots tissent des nouveaux mots.

Tout renait et, par moments, se répand lorsque mue le loisir en temps retroué au fil des quai de la Seine.





Els "Quais" del Sena. el temps recuperat.

Paper de lija urbá, llima els nostres rostres cosmopolitas, Paris vomita el seu strees i ens esguita sense parar amb el seu alé corrosiu.

Matgrat aixó al seu cor, solament el Sena deixa les seves aigues tranquiles esgollar-se lentament.

Hi contemplem velles quilles, disperses ratllant la seva superficie platejada i els nostres ulls es mesclen amb la escuma serena on convergen els nostres pensaments.
Allí ningun soroll de motor, ninguna silueta que segue i trenque el nostre horitzó. Aleshores el temps
abandona el sofocat alét i es relenteix.

Sota el nostres peus podem, finalment, percebre el naixement de la tranquilitat. La vida reviscola en un bateg compartit y en les nostres pell apareix la dolça caricia d'una pell aliena; ulls que descobreixen nous ulls, somriures que saluden nous somriures, mots teixit amb nous mots.

Tot renaix i, per moments, s'expandeix quan camviem l'oci per un temps retrobat als quais del Sena.


Le temps d'une chançon....


Ce n'est pas le temps qui passe.....


Cours  (Classe)


Espectateurs


La Seine


Pensées


Seance calme



Siesta


Voyeur


WhatsApp sans telephon....


dimarts, 16 de maig de 2017

La meva platja.



Passejar per la platja em fa bé ...... El mar és tan amic, encara que perillos.... ajuda a la reflexió i tot és clar quan no hi ha interferències des d'una civilització pudenta.

calma.......

dilluns, 15 de maig de 2017

Als "quais" del Sena


Estic preparant fotos per una exposició col·lectiva a l'Ajuntament del  IVéme Arrondissement de Pais.
Ja us les mostraré.

llegint al solet del mes d'abril.....

dimarts, 2 de maig de 2017

Arros

És el moment de preparar les terres per a plantar l'arrós que culliran al septembres.

que fácil ara!!!!   .... aquells temps es recorden i pregue per què no tornen

dijous, 13 d’abril de 2017

Ep!!! una cridada....


Café amb cridada o msm, que mai no se sap.....


Qui será??? a estes hores.....