Una nit freda.

A la finesta del meu átic parisí, fora fa -2º i els carrer estan desert. En va fer gracia la combinació de color del llum d'un bar, que malgrat el fred, espera algun qu'altre client perdut que entre a refugiar.se del fred. Bona sort.

... al bar, dins, fa millor estar.

Envellida.

Jugant amb el nikcolection eixe, amb el mòdul analog efects 2....
A qui no te faena Deu li'n dona, diu la dita popular... Serà veritat????

Una resemblança amb un personatge molt conegut....

Ara fem una proveta amb el mòdul del HDR.....

Mirades que fan de pedra.....

 M'haguera agradat dir-li que mirara cap a la noria que es veu al fons.... pero no sé parlar estàtua de pedra... i em va fotre la composició. Pareixen due fotos l'una la de l'estatua, l'altre el paissatge amb la noira.... pegades amb "celo"... o No???

Però ja he dit l'home proposa i..... "ahíquedaeso"

Fotos que no portaré a Théme....

Aquesta foto per a mi té un sabor especial.... iniciava el meu passeig per Tulleríes i em semblava molt apropiada per al mes tema, "Les lampes".El tractament fet a la imatge per a imitar el dibuix no em sembla el mes idòni per a una col·lecció de fotos sobre les lampares i el seu mon.

D'altra banda era una ofrena pera que la inspiració i el bon humor em feren companyia en el meu pregrinatge ... fotografic....

dibuixant el llum 

Continuem el passeig per les Tulleries

El mon de dalt a baix

Un arbre ... i un gos

la nova moda.... ups! foto i a instagram....

Apretats....

passejant per "Les Tuileries"...

Anem de caça.

Una exideta a la setmana és alló que hauría de fer..... com la que faig fer-ahir. Sempre hi ha fotos que robar i imatges que caçar.

Que pessat!!!! ara no puc contestar................ estic llegint.

amagant el cap baix l'ala.

imitant la "posse"

Un passeig

.......en queda un sollet

pano-rami-ca..." aixó son tres astatues...."

Lamparas

En BELLAVISTA Focal Club hem començat un nou curs  2017-2018.

Entre les activitats proposades en hi ha una molt interessant, consisteix en fer fotos temàtiques al llarg de tot el curs i anar exposant-les  al Tauler del Club.

A mi m'ha tocat fotografiar làmpares.... de tot tipus. 

Así us mostre la primera.

llum difussa.

Aquesta imatge és el reflexe de la làmpara de peu sobre la superficie d'un moble lacat que tinc a casa. Em va agradar la textura que proporcionava a la imatge l'aspecte d'una pintura a l'oli.... i com que m'interessa el tema de jugar amb les fotos per a imitar l'aspecte de la pintura... doncs m'he llencat.

Mirades.

Champs-Élysées, fent per a l'hora de la cita amb el meu dentista....Louis Vuitton... crec que es una marca de moda de molt de prestigi, no ho sé.... La qüestió és que hi havia un munt de gent fent-se fotos davants del aparador de la botiga....

A la velles pel·lícules de l'Oest.... al moment final, quan l'heroi s'enfronta al roïn  en un duel a colt 45..... musiqueta de Ennio Morricone....... 

"duelo de miradas"

Espectadora...

Un poc malhumorat...... Per què?

Stres.... o és quatre????  quina pressa.....

Aillament i concentració.... per a què?

Nuvols....

Un dia qualsevol, mirant els teulat i el cel de París.... jugue amb el color.

Passeig ennuvolat

Quina diferència de cel.... i de paissatge....

Nuvols a la platja de Santa Anna  a Pego

Imitant les pintures a l'oli.

Jugant a la vora del riu

Aquest estiu, a la platja, a la vora del Riuet, que és com anomenem  al riu de Racons per Pego.

Uns xiquets es diverteixen  volent atrapar el peixets, sense canya i pescan amb canya...

Pescador sense canya....

Pots ser... d'aci un no res ... picarant...

Divertimento

Dibuix colorejat

Estic netejant-me les ungles... no ho veus?

Jocs de llum

La nit sempre eferix oportunitats molt especials per a jugar amb la llum i amb les ombres, per tal de trobar textures diferents en les imatges.... M'agrada la foto nocturna, encara que no en faig moltes.

Rue du Fbg. Saint-Marin -Paris-

Jocs de blanc i negre.

Sense més..... una foto de les que jo anomene "divertimento" per que jugue amb la imatge per tal de donar-li un aspecte un tant irreal...A vosaltres de jutjar el resultat.., el meu objectiu éstà aconseguit... divertir-me.

Salle d'atente en noire et blanc....

Vidriera

Una de les esglesies mes boniques de París... Saint Eustache, al costat de Les Halles....
Val la pena veure-la, però no ara que la estat restaurant....

Saint Eustache (París)

Tres generacions

Després d'una jornada d'activa convivència  es veuen  trets de cansament dibuixat al rostre, però també de felicitat, de satisfacció... és tant bonica l'escena que em fa tremolar de goig.
Gràcies per recordar-me que encara existeix l'amor....

Tres etapes de la vida.....

Divertimento "Espectadors de carrer"

Aquests divertimento està pensat especialmet  per als puristes.... 

Des de que ha conmençat aixó de la fotografía digital.... ha surgit una polèmica entorn a la imatge fotogràfica. 

Cal considerar que una foto consisteix en presentar solament el resultat obtés per sensor de la càmera i  que qualsevol tractament aplicat a la imatge en post-producció converteis eixa imatge en un producte de disseny i per tant ja no és una fotografía?

Quan podem considerar que una image deixa d'esser una fotografía i passa a producte de disseny?.... Quan usem les eines informàtiques per a fer sobre ella un tratament?.... o quan les usem per alterar eixa realitat creant-ne una nova totalment diferent i allunyada de la original?

Fins a quina intensitat podem considerar un tractament com a assassi de la imatge fotogràfica ?......

Podem considerar la post-producció de una fotografía com un sacrilegi i un insult a la imatge fotográfica? Quan?

Sincerament m'és totalment  indiferent el que pensen..... Jo considere que tota imatge obtinguda per utensilies capaços de capturar imatges necesita un post-tractament per a poder esser presentada als espectadors-lectors .... i és més  si considerem que la fotografía és un vehicle per a canalitzar les impressions que la realitat ens desperta caldrá , sense cap dubte, considerar que el procés no finalitza fins que no acabem de expresar aixó que teniem la intenció d'expresar quan varen retallar la realitat amb una eina anomenada cámera de fotos, telèfon mòvil, o, deu sap, quins altres nom inventarà el futur....

Voler imitar la manera de treballar, que es tenia abans de la era informàtica, és tenir un visió molt restringida de la fotografía..... i no deixa de ser una imitació, malgrat tots el argument usat per a defensar eixa postura. No és mes que una de le diferents maneres que tenim al nostre abast de ser creatius.

Jugant amb la fotografía digital

imitant els clàssics....

Aquesta fotografía, presenta i post tractament de virat al blanc i negre fet en un programa informàtic de tractamen de imatges. No he volgut utilitzar la funció blanc i negre de l'aparell fotogràfic per que vull esser jo qui controla el procés i no ingenier que ha concebut l'algoritme de desaturació aplicat per la camera a l'ús sobre el RAW capturat pel sensor. Intenció, presentar els personatges oprimits pel devorador ambient de la gran ciutat

Post-tractament aplicat sobre el RAW mantenin el color.

Post-tractament aplicat per a presentar la imatge amb un vinyetatge lluminós per a trencar la sensació d'engoixa que troben en la imatge anterior en blanc i negre i obrir l'espai de la foto mes enllà del marges. Em eliminat el cel nuvolos (amb la correcció de les altes llum i del vinyetatge)...i em reforçat la llum que banya el carrer i els nostres sufrits personatges.... La intenció de la fotografía era presentar els pasetjos per un agran ciutat com un plaer.

Si observem les dues fotos i centrem la nostra mirada en el tres personatges la manera que, sembla, que percebeixen els cotxes en la primera (b/n) i en la segona (Color.Clau alta) és diferent ... la primera respira por, engoixa, strees.... és fosca, agressiva, trista; contrariament, la segona és viva, alegre, oberta, respira calma, espera tranquila del moment de creuar el carrer... No s'hi sent la pressió de la gran ciutat.

Pot ser algú pensará .... que és el color oposat al blanc i negre el que dona eixe fort contrast.....  Feu les comparacions oportunes.

Aquesta tercera fotografía és el negatiu RAW original sobre el que he interactuat per donar dues visions diferents de la mateixa imatge atenent a les meves intencions.... ciutat agresiva (bn), ciutat amable (color amb clau alta)

Original RAW

La Mairie de Paris altrament dit "L'Hotel de Ville"....

Una panoràmica de París.... pissatge urbà.

La Mairie de Paris, la gran

Paseo dominical

Des de la finestra del meu àtic... hi ha tota una vida pera observar... i pera reflexionar sobre les vistes.

passeig dominical

Andén

ells també em miren....

Paisatge urbà.

vista frontal d'un raconet..... si?

Una vesprada al parc

El Parc Monceau, un lloc perfecte per a passar les vesprades de calor ací, a Paris.
No cal parlar de la quantitat de temes i d'imatges que s'ofereigen als nostres ull... càmera en má... hom es pot divertir moltissim. Jo he passar une quantes hores magnifiques en aquest raconet de verdor i bona ombra.

L'hora de dinar

Agraïment

Decoració daltres temps...

Fent la guardia

jo no em desconcentre fàcilment...... et tinc a l'ull

Trevesant 

no... no pot entrar

Un instant de repos..

...I el temps passa sense adonar-te'n..... 

Divertimento

La tour Saint-Jacques és una torre aislada en mig d'una plaça parisine, propet de la mairie de Paris, en el 4 éme arrondissement de la capital francesa.

Jo m'he divertit envellint-la, donc la foto en si mateixa no em deia gran cosa; pur divertimento... perf a passar l'estona.

La tour Saint Jacques

Al pas

Caminar és un exercici molt saludable per a la salut.... pas a pas ens acostem al final del camí....Però de vegades no hi ha final.... quan es camina pel plaer de fer cami sense anar en lloc. Cada forma de caminar ens dona una impressió diferent, cal observar i deixar-se seduir per eixos actos inconscients que tots realitzem quan ens desplacem a la antiga, sense aparells de soport... cotxes????

serenitat

esforç

no estan sols

Complicitat

provocacio...