Passejant pels carrer del vell París....

Com us ho diria jo?.... de vegades prenc plaça a un tauleta , a qualsevol baret dels molts que hi ha per Paris... i deixe  que el teatre de la gran ciutat desfile davant meu, sense pressa, sense pausa... amb la càmera reposada sobre la tauleta i el dit ajupit sobre el disparador... intente caçar eixe mon que desfila davant meu... amb un gran respecte.... i jo taste els sabors, els colors, els perfums d'eixe mon... també amb un respecte quasi religios... 

Ací us deixe una mostra d'aquest respecte i d'aquestos sabors, colors, perfums ... prestats  tal com cauen.

De vegades... sons els meus peus els que em duen amb un trepitjar lent i distret fins aquestes imatges.... tan estimades pels meus ulls... un dia nostalgics... un altre dia cinics, o bé crìtics... pero sempre respectuosos i amb una venerada delicadesa intente caçar imatges.... plenes de vida o caldrá dir, caçar la vida de les imtages que hi trobe...