una ma oferint-se al sol...

 És un al·legòrica ma verda oberta al cel brillant. Com si ella implorara a la natura un respectuós tracte, oferint-li al futur el naixement de les noves blanques que sorgeixen i que son la pervivència de la vida.

ofrena 

Quin contrast amb aquesta nova imatge en la que el consumista voras asfambrat de diners no dubta ni un segon en destruir la llar de la vida, la natura, per tal de plantificar aquesta aberració arquitectònica en mig del camp verd dels ancians propietaris ja desapareguts d'aquesta terra meva i vostra per tal de satisfer una necessitat fictícia d'esbarjo anomenada "Turismo"  en la llengua de "l'Imperio".

un monstre comú a les nostres terres

Ho senc en la mes fonda cèl·lula del meu cor.

nit

De la col·lecció :  Minimalisme   

está nuvol....... però no plou....

Del vell paissatge urbá ....

 Pasejant pels carrer del meu poble de vegades, trobem vestigis del passat que es conserven sense saber massa be com o com no, ningú a osssat fer-los desapareixer.... I AIXÓ EM FA FELIÇ.

He robat la imatge i l'he treballada per a donar-li l'aspecte d'una foto de l'època....

imitem el passa recent al menys en les fotos....

Ja ho se el marc de la foto és d'un color falç.... haig de retocar el color del marc.... però ara no tinc temps.

Fulles seques

 De la col·lecció: Minimalisme.

Una vesprada de primavera, però feia moltissim vent. damunt de la taula, al costat del got de cervessa,  va caure del cel una rameta amb fulles seques, i com jo dic... era tan  bonica que no em vaig poder resistir a guardar-la amb imatge...

Fulles de tardor

una nit clara i tranquila

 No hi ha lluna per fer llum..... quina pena.

llum poc natural...pero és el que hi ha...