En aquesta época en que vivim.... sembla que solament els agressius executius o el agressius d'altres oficis son el que causen admiració entre un jovent desquiciat i sense clares idees sobre que volen del futur.
Si preguntarem quina és la meta en la vida, la resposta sería:
- Guanyar molts diner.
- Per a qué?
- Per a situar-me en la vida.
Aquest és el somni d'una gran massa de gent sobre la que recau la responsabilitat del futur.
Em perdut de vista l'amor, l'estima, la pau, el benestar, la solidaritat, l'amistat..... tot aixó que abans no es comprava... que no tenia cap preu.... que hom oferia pel plaer d'oferir.... s'ha esborrat "... como làgrimas en la lluvia.... (parafrasejant el personatge de Blade Runner.)... no he utilitazat la imatge de les ones de la mar i la sorra, perque ja ningú no escriu sino és al mobil per alló dels "guachaps" i pot esser no l'hagueren entesa.... falta poc per a que ens l'implaten al cervelll... una prova més d'humanitat moderna.
 |
| Apartarsus que boi pallà... |
Mireu les cares dels maniquis..... observeu la duresa dels trets i l'agressivitat del gestuari.
Fins als aparador podem percebre eixa força mal entesa en la lluita pel dia a dia de la que em parlat.
 |
| no hi ha dolçor.... |
Be, avui no és un dia clar.... está nuvol i fa pols per la vida.... apenes hi ha llum.
Demá farà millor temps, espere.
