A l'atenció dels visitants

En aquest blog així com en flickr i en Picasaweb he posat fotos en les quals alguna persona es pot reconeixer... si és així i no vol que la foto continue en la pàgina, que m'ho faça saber a la meva adreça de correu electronic, que trobará a la dreta de la pàgina i gustosament la llevaré. La meva intenció no és ofendre a ningú sino mes bé fer coses boniques... Gràcies per la vostra comprensió.

divendres, 14 d’octubre de 2016

Una instantànea en dos instants.... ay!... l'amor i la vida...

Un instant una foto, dos instants una història....

Instant ... anea   número 1. Ay!!!!!....



Inatant .... número 2  ..... l'amor i la vida.... i el temps...
 Com deia un fotograf molt admirat per mí, H. Cartier-Bresson, la fugacitat de la vida la poden atrapar solament caçant imatges .... Eternitzar els moments que la nostra mirada de caçadors d',imatges descobreix és la pura essència de la fotografía..... després ja parlarem de l'instant i de la instantània.... de la tècnica que avança i de la possibilitat de retallar realitat efìmeres amb quimèrica creació.... i si això és o no és art.... la fotografía dona per aixó i per a més.... 

 Per tot aixó l'estime tant... amor meu quasi tant com t'estime a tú, amor meu,  per sempre Maria.... aquesta escena i aquestes fotos son dedicades a la meva meravellosa companya, per sempre María.

Ací fans les pizzes....

No és el millor restaurant per a menjar pizza.... però quan no tens ganes de guisar o se't fa tard per a fer-ho pots aprofitar per sopar o dinar hi sense por, el lloc és molt simpàtic i el servei és molt afable.... s'ocupen de tu quasi de seguida encara que hi haja molta gent... i et seveixen prou ràpid el menjar... 

La relació qualitat preu és acceptable... El restaurant té relació amb la cadena de franquicies Pizza Pino, pero, com ja sabes , el que fa al restaurant no és el  nom sino el personal que hi treballa....


Aprofite que estic fent exercicis fotogràfics per a les activitat del magnific club "Bellavista Focal Club" i jugue un poca amb la profunditat de cap que com sabeu está molt lligada al número F o apertura de diafragma.... com que tinc un zoom 18-105 amb F3,5 de mínima apertura haig de fer bestieses per a trobar primers plans fora de focus.... 

El meu truqui és apagar l'autofocus de l'objectiu, amb la qual cosa mane jo del punt d'enfocament.... aleshores use l'anell d'enfocament manual.... i fixe l'apertura F a 3,5... després regule la llum amb medició ponderada central per a que la càmera faça una mida ajustada a un punt prou mes ample que si uses la mesura spot...i use la velocitat d'opturació... pregant que no sigua inferior a 30 de segon.....si no estic fotut....; sempre dispare en RAW així puc utilitzar l'ample ventall des possibilitat d'aquest format sense coure, com diuen els entesos.... per a equilibrar la llum en post-producció (als puristes de la fotografía instantània no els agrada molt la correcció intensa en post-producció, però de vegades és "devegadades"...ja m'enteneu).

Ahir varen tindre, al locals del club un xoxotet debat sobre si utilitzar medició ponderada o medició spot al regular la llum de presa de la imatge.... jo no ho tinc massa clar alló d'usar el mode spot... no sé com usar-lo molt bé..... però em sembla molt possitiu, ja us diré alguna cosa..... 

El forn de llenya per a coure les pizzes.


Una de les taules ... "jo ja he acabat, he menjat espaguettis a la bolonyesa... molt bons."
Els espaguettis estàn d'alló mes bo, amb salsa bolonyessa.... i en posen una " platá" ben cumplida, per a que no et quedes amb fam.... ah, tot un detall, el formatge ratllat és parmesano.... cosa que no tots el restaurant posen....

Fins prompte.




dimarts, 11 d’octubre de 2016

Fumant espere.... espere....

Em va semblar preciosa l'escena....... a la plaça del Cairo a París.

  ....una xica jove fumant amb els ulls perduts.... en els seus pensament i esperant no s'endivina que... pensant, alló que restará secret..... somiant, quimeres impossibles.... 

L'amiga va arribar un temps prou llarg després.... i s'en varen anar de compres totes dues d'alló mes felices.... i la meva novel·la va caure a la cendra... en fí.

Pero la imatge és preciosa.


Es una pena que no duguera la nikon reflex... amb millor sensor... pero la xicoteta nikon coolpix ha fet la feina el millor que ha pogut. La imatge m'encanta i per aixó us la mostre.

Fins l'altra.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Una plaça


Aquesta plaça és la "Place du Caire"... la foto está feta des d'un café que pren el seu nom del de la plaça al baix d'un edifice amb decoracion egipcies... l'edifici és precios i, a ras de carrer, está foradat tot ell per un conjunt de passadisos entrellaçats farcits de tendestes de tota mena.
Al centre dela plaça hi ha una estatua que es diu " l'home amb el braç en alt".... simpàtic, no?

La calme que s'hi respira és beatífica... pots llegir tranquilament assegut a una de  les taules de la terrassa del baret metre deguste un café, una "cerveceta" ben fresqueta... que també pot ser una aigua mineral, per alló de no beure alcohol... al mes d'agost, fecha de la foto, fa una frescoreta d'agrair en un París bombardejat pel Sol i els soroll d'una gran villa...

Si veniu "...por estos lares.... "  passeu a fer-vos un refresque, val la pena. Disfrutareu d'un moment tan gracios de pau i recolliment que oblidareu l'estres i "l'esquatre" (que a París sembla "l'escinc" a bombo i platillos.....) de la vida agitada i malsana de la "grand ville".

Place du Caire -París-

Una estatua

Place du Caire -París-  l'etatua de "L'home del braç en alt"
Aquesta estatua em va semblar curiosa no solament pel seu aire modernista sino també pel seu nom tan descriptiu.... "l'homme au bras levé"..... L'home del braç en alt. Aquesta estatua ha estat esculpida per Olivier Brice.

M'agrada la foto perque planteja una sèrie d'interrogants curiosos sobre la possible història, que de segur en té una, de l'estatueta en qüestió... si algú ho busca per internet o sap alguna cosa referent al monument.... ja sap.... que m'ho envie al meu correu i ho publicaré tot seguit d'aquest comentari.
Gràcies.
"L'homme au bras levé" de Olivier Brice

Una feina



Una mirada


Un detall


No es de la festa Moros i Cristians.

Aquesta foto no és de la festa de les nostres terres anomenada ... "Moros i Cristians".... no...., és d'una placeta de París que ès molt tranquila ... allí la gent va a fumar-se un cigarret mentre es beu una "colación" (perdoneu pel mot, pero no m'he pogut aguantar... co la ci ón, té guassa la cosa).




Salut i fins l'altra.


Aquest estil m'agrada

Aquest estil de foto amb unes textures tan marcades i amb un contrat intens.... m'agrada molt, el trobe original i amb un glamour especial a la versió blanc i negre.
Què us sembla a vosaltres?



Gràcies per la visita.