Dues fotos... sense paraules...

mirada......

estan darre de mi.....!!!!!

Minimalisme

Unes quantes fotos .... només

Miralls....d'aigua

Provia.... hi havia a la vorera bassetes d'aigua de pluja.... l'ull es desperta i el cervell composa retalls de realitat per a crear alló que no ho és.

sola de sabata, asfalt i plutja...

Bany de flulles

miralls

Les fulles mortes (1)

Place de la Republique.

Un agradable passeiget amb Maria entre mal de lloms i mal de lloms....

Maria va fer una foto preciosa amb el seu telèfon movil....

com vaixells a la tardor ----  comme des bâteaux en automne---

Minimalisme amb color..

El minimalisme és una altra de les meves passión... deificil de dominar .... i, si bé és preciosa a la vista, no és pas evident trobar imatges retallades de la realitat amb un impactre visual notable.

La meva aportació del més....

Paisatge amb clau alta...

Sempre m'ha fascinat la llum... i el joc de la llum amb l'ombra.... crec que aquesta sería una definició d'anar per casa del que, en fotografía, s'anomena clau alta i clau baixa...

Juguen amb la clau alta...

paisatge urbá... amb  "clau alta"

Enquadrat i blancnegre

Algunes fotos virades a Blancnegre i amb format quadrat..... per divertir-me

Inqualificable... entre cero i ????

Aixó no és una cosa rara..... Per a mi té un altre nom.... sense voler ofendre....espere que a tots aquells, parelles o no, que deterioren els llocs, no importa quins, per tal de penjar els seus encadenats que simbolitzen la durada del seu amor... Els dure eixe amor...el mateix que tarda l'autoritat competent en netajar Paris d'aquells insufribles artefactes...

I, és més, no contents en enganxar-los per totes le reixes que troben... ara també ho fan a les estatues del Pont Alexandre III... el pont mes bonic d'aquesta ciutat...

Maleïts siguen aquells que necessiten enganxar un encadenat a no importa on per tal de preservar el seu amor del deteriorament...

Que no us dure molt el vostre desitg

I a més a més s'exibeixen per a que tothom sapiga qui son els vàndals...

Coses rares

De vegades passetjant pels carrer del meu amat-odiat Paris em trobe amb iatges que capten la meva mirada d'espectador impertinent d'una realidad entre fosca i ambigua... Les mire extasiat i perquè, li les robe a eixa natura urbana tan contaminada per una de les espècies mes depredadores del planeta, l'esser humà.... i mes l'esser humà fanatic de la religió mes extesa del segle... l'economía amb el seus deus suprems... els diners...