A l'atenció dels visitants

En aquest blog així com en flickr i en Picasaweb he posat fotos en les quals alguna persona es pot reconeixer... si és així i no vol que la foto continue en la pàgina, que m'ho faça saber a la meva adreça de correu electronic, que trobará a la dreta de la pàgina i gustosament la llevaré. La meva intenció no és ofendre a ningú sino mes bé fer coses boniques... Gràcies per la vostra comprensió.

dimecres, 9 de novembre del 2016

Strees

L'estrees és una de les actuals malalties que poca gent sap que pateix, ja que considera que viure al ritme que una societat deshumanitzada imposa és d'alló mes normal.

Strees......
La meva intenció era presentar la dicotomia entre el ritme de la societat actual i el ritme d'una societat més sana, més humanitzada; aquests dos plans els he volgut plamar en la foto amb l'oposició d'elements estátics en primer plano, i que coincideixen amb objectes asociats a la calma, la tranquilitat, la conversa, la contemplació de l'entorn, que presenten un punt fixe on reposar la mirada de l'espectador front a l'únic element dinàmic, l'esser humá, presentat ací per una silueta borrosa, fugitiva, acelerada, que es mou amb un ritme frenètic....sense temps per a adonar-se'n del seu entor.... que solament deixa una fugas massa de color als ulls de l'estectador.

Motos i cotxes, acaben de dibuixar l'escena, un decorat agresiu, mencanicista, que implica velocitat.... 

L'estatisme front al moviment, dues masses d'elements en la composició de la imatge, dos realitat enfrontades, els que prenen el temps per a viure i els que no tenen temps mes que per a  consumir la vida com un producte mes d'aquesta societad consumista en la que estem immersos. 
Dues postures davant la vida.... l'espectador absent pero amb una mirada critica davant l'escenari i l'actor que hi és, però de manera poca present. 

El color front al blancnegre..... vida.... mort? amb la irònica inversio dels contraris.... el color per a la fugacitat dolorosa de la pressa i el blancnegre per a la contemplació deliciosa d'una realitat agresiva, ja que no s'en pot escollir altra, en el decorat d'una gran ciutat i d'una societat on tot és dinerable....fins i tot el Temps de viure.

Aquesta és la meva intensió en presentar-vos aquesta foto.... la reflexió sobre el fet de pendrens el temps de viure i no de consumir vida, encara que ens ho imposens els temps actuals.

Fins prompte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada