Divertimento "Espectadors de carrer"

Aquests divertimento està pensat especialmet  per als puristes.... 

Des de que ha conmençat aixó de la fotografía digital.... ha surgit una polèmica entorn a la imatge fotogràfica. 

Cal considerar que una foto consisteix en presentar solament el resultat obtés per sensor de la càmera i  que qualsevol tractament aplicat a la imatge en post-producció converteis eixa imatge en un producte de disseny i per tant ja no és una fotografía?

Quan podem considerar que una image deixa d'esser una fotografía i passa a producte de disseny?.... Quan usem les eines informàtiques per a fer sobre ella un tratament?.... o quan les usem per alterar eixa realitat creant-ne una nova totalment diferent i allunyada de la original?

Fins a quina intensitat podem considerar un tractament com a assassi de la imatge fotogràfica ?......

Podem considerar la post-producció de una fotografía com un sacrilegi i un insult a la imatge fotográfica? Quan?

Sincerament m'és totalment  indiferent el que pensen..... Jo considere que tota imatge obtinguda per utensilies capaços de capturar imatges necesita un post-tractament per a poder esser presentada als espectadors-lectors .... i és més  si considerem que la fotografía és un vehicle per a canalitzar les impressions que la realitat ens desperta caldrá , sense cap dubte, considerar que el procés no finalitza fins que no acabem de expresar aixó que teniem la intenció d'expresar quan varen retallar la realitat amb una eina anomenada cámera de fotos, telèfon mòvil, o, deu sap, quins altres nom inventarà el futur....

Voler imitar la manera de treballar, que es tenia abans de la era informàtica, és tenir un visió molt restringida de la fotografía..... i no deixa de ser una imitació, malgrat tots el argument usat per a defensar eixa postura. No és mes que una de le diferents maneres que tenim al nostre abast de ser creatius.

Jugant amb la fotografía digital

imitant els clàssics....

Aquesta fotografía, presenta i post tractament de virat al blanc i negre fet en un programa informàtic de tractamen de imatges. No he volgut utilitzar la funció blanc i negre de l'aparell fotogràfic per que vull esser jo qui controla el procés i no ingenier que ha concebut l'algoritme de desaturació aplicat per la camera a l'ús sobre el RAW capturat pel sensor. Intenció, presentar els personatges oprimits pel devorador ambient de la gran ciutat

Post-tractament aplicat sobre el RAW mantenin el color.

Post-tractament aplicat per a presentar la imatge amb un vinyetatge lluminós per a trencar la sensació d'engoixa que troben en la imatge anterior en blanc i negre i obrir l'espai de la foto mes enllà del marges. Em eliminat el cel nuvolos (amb la correcció de les altes llum i del vinyetatge)...i em reforçat la llum que banya el carrer i els nostres sufrits personatges.... La intenció de la fotografía era presentar els pasetjos per un agran ciutat com un plaer.

Si observem les dues fotos i centrem la nostra mirada en el tres personatges la manera que, sembla, que percebeixen els cotxes en la primera (b/n) i en la segona (Color.Clau alta) és diferent ... la primera respira por, engoixa, strees.... és fosca, agressiva, trista; contrariament, la segona és viva, alegre, oberta, respira calma, espera tranquila del moment de creuar el carrer... No s'hi sent la pressió de la gran ciutat.

Pot ser algú pensará .... que és el color oposat al blanc i negre el que dona eixe fort contrast.....  Feu les comparacions oportunes.

Aquesta tercera fotografía és el negatiu RAW original sobre el que he interactuat per donar dues visions diferents de la mateixa imatge atenent a les meves intencions.... ciutat agresiva (bn), ciutat amable (color amb clau alta)

Original RAW