El número 312 de la rue du Saint-Martin és el decorat on es desenvolupa una historia de quotidianeitat....
Personatges apareixen i desapareixen, immersos en la seva vida i en els seus pensaments... desconectats l'uns dels altres.... individus aillats, perduts en una selva de cement i asfalt.
 |
| El nº 312 |
 |
| esperant el seu torn |
 |
| jo també espere que es pose verd.... |
 |
| ja m'afanye... ja se que és roi per a mi..... |
 |
| feu-roig....verd..... |
 |
| curiositat |
 |
| una parada obligada |
 |
| Eeepp!!! que és per l'altre cantó |
 |
| quasi robots.... |
Hi fins ací la bella història d'un pas cebra, un semàfor, un piló i una façana.
Seguiremosinformando.... Adeu.
Un somriure..i tanta vida que semblava que els meus ulls miraven al teu costat...Des de Valladolid una abraçada
ResponEliminaSalva, que ens agrada la decadencia. No tenim remei.
ResponEliminaNo soc Unknow, soc l'Eduardo
ResponElimina