És un al·legòrica ma verda oberta al cel brillant. Com si ella implorara a la natura un respectuós tracte, oferint-li al futur el naixement de les noves blanques que sorgeixen i que son la pervivència de la vida.
ofrena |
Quin contrast amb aquesta nova imatge en la que el consumista voras asfambrat de diners no dubta ni un segon en destruir la llar de la vida, la natura, per tal de plantificar aquesta aberració arquitectònica en mig del camp verd dels ancians propietaris ja desapareguts d'aquesta terra meva i vostra per tal de satisfer una necessitat fictícia d'esbarjo anomenada "Turismo" en la llengua de "l'Imperio".
un monstre comú a les nostres terres |
Ho senc en la mes fonda cèl·lula del meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada